diumenge, 10 de juny del 2018

Camí a l'institut



M’aixeco a un quart de 8, després em rento la cara i les dents, em preparo la roba i agafo la motxilla.

Jo sóc d'aquelles persones que no esmorzen, després quan ja estic surto de casa per anar a l’institut. Tardo cinc o set minuts i sempre vaig caminant sola, a vegades em trobo amb els amics de camí a l’institut.

Quan vaig de camí em trobo a la gent anant a treballar o les tendes que estan obrint. Mai tinc cap dificultat per anar a l’institut. Jo crec que una persona amb cadira de rodes no tindria cap dificultat per fer aquest camí a l’institut.




dimecres, 6 de juny del 2018

MANNY PACQUIAO


Manny Pacquiao va néixer el 17 de Desembre de 1978.
Ell és boxejador, actor, cantant i polític filipí.
Manny Pacquiao va néixer a les Filipines en un poble molt pobre.

Als 12 anys va ocórrer un succés que va marcar la seva vida…
Un dia quan va arribar a la seva casa va veure al seu pare amb uns amics, per una raó desconeguda un dels seus amics va assessinar al seu gos. El seu pare el va cuinar i se’l va menjar. Manny Pacquiao va fugir de aquell infern.

Als 14 anys va complir el seu somni que era ser boxejador professional per poder ajudar a la seva família. Als seus inicis arribava a guanyar 2 dólars per lluita, i amb aquest diner podria ajudar als seus germans i a la seva mare.

A Manila no tot va ser fàcil, de a vegades dormia en el ring on lluitaven el boxejadors, per aixó quan Pacquiao es va fer campió mundial va comprar el gimnás on va construir dormitoris per als boxejadors.

 

La meva opinió personal és que Manny es un lluitador i un exemple a seguir per tots.

El meu camí a l'institut

Em llevo a les 7 en punt i abans de sortir de casa. Em rento i esmorzo. Després vaig a ordenar la meva habitació i surto de casa sola.


Pel camí no em trobo amb ningú conegut, sempre em trobo les mateixes persones. Trigo de casa a l’institut 7 minuts. Jo veig gent que passeja els gossos i pares i mares acompanyant als seus fills a l’escola i gent que va a treballar. No em trobo amb cap dificultat, no hi ha cap obra i si em trobo alguna persona amb cadira de rodes li pregunto si la puc ajudar.

El camí és molt curt però m´avorreixo una mica.



                   

EL MEU CAMÍ A L’INSTITUT


Cada dia em llevo a les 07:35. Em rento i em vesteixo. Després esmorzo un entrepà.

Quan surto de casa em trobo amb la Nerea i anem les dues juntes i triguem dos minuts en arribar. No em trobo ningú per carrer. Travesso per alguns passos de zebra.

Una persona en cadira de rodes no tindria problemes en fer aquest camí a l’institut.

El meu camí a l’institut és curt, m’agrada molt.


 


EL MEU CAMÍ A L'INSTITUT



Em llevo a les 07:30 cada dia. Abans de sortir de casa, primer em vesteixo i després d'esmorzar surto de casa. 

Jo faig el camí amb el meu pare i a vegades amb el meu pare i la nostra gossa. Em trobo durant el trajecte amb les meves amigues. Jo trigo per arribar de casa a l’institut 5 o 10 minuts. Jo veig tendes i a vegades gent que passeja gossos. En el camí no hi ha cap perill. 

El meu camí em sembla molt divertit, perquè a vegades vaig amb les amigues i també amb el meu pare amb la gossa.










dilluns, 4 de juny del 2018

Amanda Todd


Amanda Todd era una noia canadenca, va néixer l'any 27 de novembre de 1996 i va morir 10 octubre de 2012. L’Amanda era estudiant i anava a cinquè grau a un institut canadenc.

La història de l'Amanda és aquesta: Va ser atacada per un adult que es va fer passar per un noi del seu curs, li va dir a la noia que es treiés la roba per la càmera web, ell li va fer fotos i les va penjar a Facebook. En la foto de perfil va posar la foto dels seus pits. La gent es reia i va ser assetjada.

L'Amanda es va canviar de centre vàries vegades fins que un any després va consumir drogues perquè tenia depressió però ho va augmentar més.

Va tenir contacte amb un antic company i el noi li va dir que volia estar amb ella. Ella ja sabia que tenia xicota però va accedir. Un dia va sortir del centre i es van presentar l'ex-xicota del noi i moltes noies i nois més. L'ex-xicota li va pegar, també les seves amigues. La gent gravava com la pegaven. Es va tirar al terra, el seu pare una estona després la va trobar entre en uns matolls.

Després d'això, l'Amanda volia morir i es va prendre lleixiu. No ho va aconseguir i la gent feia comentaris com: "la pròxima pren un lleixiu diferent, tant de bo que et moris".

L´Amanda al poc temps va gravar un vídeo en el que ho explica tot. Després de pujar el vídeo es va suïcidar!



Cada cop hi ha més gent que ajuda en aquest temes. No hi ha tants com abans però encara hi ha.

COM PODEM AJUDAR?

1- No fer cap tipus de fotos, vídeos… per la càmera web, ni en públic.

2- No accedir a les drogues ni a cap tipus de coses tòxiques.

3- Avisar ràpidament al teu tutor legal, a la policia, a un familiar…

4- Posar denúncia ràpidament per a que no vagi a més.

La meva opinió és que no ens hem de fiar de la gent perquè a vegades pot ser molt dolenta. I hem d'ajudar-nos entre tots.



https://es.teatrebarcelona.com/espectaculo/amanda-t-inspirada-historia-damanda-todd

FI!

Fet per: JONATHAN URRESTARAZU

divendres, 1 de juny del 2018

CIBERBULLYING ALS ADOLESCENTS


En aquest reportatge parlarem sobre el ciberullying entre adolescents d’avui en dia, sobre el perills de fer un mal ús de les xarxes socials, i també veurem com fan alguns adolescents per assetjar a d’altres adolescents per internet.


QUÈ PASSA AMB ELS ADOLESCENTS, QUÈ FAN MALAMENT?

De vegades, els adolescents participen en xarxes socials falsificant les dades sobre la seva edat. En aquests entorns poden conèixer persones no adequades.

A les xarxes socials és fàcil crear un perfil amb dades personals falses. Si els adolescents es relacionen amb persones desconegudes poden ser enganyats.

Quan comparteixen informació a Internet perden el control sobre aquesta informació perquè no poden saber a quanta gent arribarà i tampoc la poden “eliminar”.

Molts adolescents no gestionen bé els permisos i autoritzacions perquè altres usuaris vegin les seves dades, fotos, comentaris... i perden totalment la seva privacitat.


COM FAN ELS ADOLESCENTS PER ASSETJAR A ALTRES ADOLESCENTS?

És molt fàcil com ho fan, es creen un compte fals a Instagram, Facebook, Twitter o altres xarxes socials, es fan passar per altres persones per poder aconseguir fotos íntimes de la persona, també fan grups per assetjar a altres persones. Aquí us deixo una imatge d'un exemple:





INCREÏBLE!! HI HA UNA WEB PER ASSETJAR

Això ha arribat tan lluny fins al punt de crear una web per assetjar a altres persones (web "Apaleador"). Tracta sobre assetjar a una persona i que milers de persones ho facin dia a dia, en conclusió... és un patiment que és molt difícil de parar.

I PER ACABAR, LA MEVA OPINIÓ:

Jo crec que això s'hauria d'acabar. Tots som iguals i tenim els mateixos drets. La meva recomanació es que quan et passi alguna cosa ho has de dir als teus pares, per no fer que es propagui més.

I això ha sigut el meu reportatge, espero que us hagi agradat.


      

Sergi Saez
INS LES AIMERIGUES


*TOTA LA INFORMACIÓ HA SIGUT TRETA DE LA VIQUIPÈDIA I ALTRES PAGINES

CHELSIE HILL

CYBERBULLYING


El cyberbulling és quan un menor assetja a un altre per mòbil, ordinador, tauleta, etc.

Per tant hi ha d'haver menors en ambdós extrems de l'atac perquè es consideri ciberbullying: si hi ha algun adult, llavors estem davant algun altre tipus de ciberassetjament.

El 70% dels assetjats són noies

Hi ha casos en els que la majoria dels assetjadors van al mateix institut o col·legi i normalment no van sols, van de 2 a 5 persones.

Majoritàriament són adolescents i s'han adonat que només demanen ajuda quan porten un any aguantant el ciberassetjament.

A TRAVÉS DEL MÒBIL

El telèfon mòbil és l'eina més habitual per assetjar, i el WhatsApp l'aplicació més utilitzada (81% dels afectats. L'agressió "passa factura als que la pateixen" i el 92% de les víctimes tenen seqüeles com ansietat, tristesa, soledat i baixa autoestima.


Una demostració del que és el CYBERBULLYING



Alissa Sizemore, de 8 anys


El maig de 2014, Alissa Sizemore, una nena de 8 anys resident a Utah, estava jugant amb els seus germans en la vorera. En aquell moment, un camió d'escombraries la va atropellar, ferint greument a la nena. Poc desprès van haver d’amputar-li la seva cama dreta.

Alissa havia ballat des de molt petita, i aquest accident no la va detenir. “El ball ha sigut la meva passió des de que tenia 4 anys. No tinc part de la meva cama, però no puc deixar que això em detingui. Encara volia ballar”, va dir la nena a la revista People.

La petita ha rebut l'admiració en Internet, la primera presentació des de l'accident es va fer viral i va demostrar que el seu físic no representa una discapacitat.

La meva opinió és que l'Alissa és una noia molt valenta i demostra que quan una persona es cau es pot aixecar sempre.


http://blogs.antena3.com/esto-no-es-noticia/alissa-nina-ocho-anos-que-volvio-bailar-amputacion-pierna_2015042600116.html

https://www.20minutos.es/notij,jyyyyyyyyyyyyyyyyyhycia/2261377/0/alyssa-carson/nina-13anos/primer-humano-en-marte/

dimecres, 30 de maig del 2018

La vida de Sthephen Hawking


Va néixer el 8 de gener de 1942, a Oxford, Regne Unit. Quan tenia 21 anys els metges li van diagnosticar l'ELA (Esclerosi Lateral Amiotròfica) i li van dir que li quedava un any o dos de vida. Amb aquesta malaltia li costava comunicar-se i es va quedar completament paralitzat , li van posar un aparell generador de veu per poder-se comunicar.

Va estudiar a la Universitat d' Oxford la carrera de ciències naturals i es va especialitzar en física, també donava conferències a la gent. Va aconseguir una beca, una vegada en el University College. Posteriorment va ingressar en la universitat de Cambridge per estudiar física tècnica. Ha publicat nombrosos treballs sobre cosmologia.

Ell es va casar dues vegades. El seu primer matrimoni no li va anar bé del tot, es va divorciar i després la seva malaltia va anar avançant cada vegada més fins que va trobar una altra dona, es van casar i ell ja hi era a la cadira de rodes.

Va morir el 14 de març de l'any 2018 als 76 anys.

Sthephen fent una conferencia

Sthephen, de jove
La meva opinió personal: Per a mi és un home que ha lluitat per la seva vida. Ha sigut fort i sempre ha tirat cap endavant. Per a mi aquest home és un exemple per la gent.

Camí a l'escola

Als matins m'aixeco a dos quarts de set, més tard em rento la cara, utilitzo el mòbil i a continuació agafo l'autobús per anar a l'institut.

Em trobo molta gent, a vegades vaig amb l'Alejandro i triguem 10 o 15 minuts a arribar. Hi ha molt poca gent al carrer.

No tindria dificultats si anés amb cadira de rodes i tampoc en tinc jo. El camí no em sembla divertit, però és curt.
   

dijous, 24 de maig del 2018

CAMÍ A L´INSTITUT



Jo em desperto cada matí a les 7h. Després de llevar-me em rento la cara, esmorzo un tassó de Cola Cao, faig el llit, em vesteixo, em pentino, me n'agafo l'entrepà i me'n vaig.


El meu camí per venir a l'institut a vegades el faig sol o alguns cops em trobo algú i vaig amb ell. Per venir a l'institut més o menys tardo 7 minuts. Sempre em trobo una botiga oberta, gent passejant el gos o mares i pares acompanyant als seus fills.


He de tenir en compte quan passo pel pas de zebra, quan pels cotxes està en vermell i jo passo, per exemple algú no se'l passi en vermell. Si algú va en cadira de rodes no tindria cap problema perquè jo no passo per llocs amb sots. El meu camí és tot net, no hi ha res pel terra. Per mi el camí és divertit, no és ni llarg ni curt, per mi està molt bé.





diumenge, 13 de maig del 2018

Dia Mundial de la Lluita contra el Bullying


L’ Info K va oferir el dia 2 de maig una edició especial monogràfica centrada en l’assetjament escolar, coincidint amb el Dia Mundial de la Lluita contra el Bullying.

Aquest especial, titulat Bullying: no comptis amb mi!, inclou diversos reportatges que permetran abordar des de tots els punts de vista una problemàtica que afecta un 9% dels catalans d’entre 12 i 16 anys.

Us el recomanem!